LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA

PERÒ, QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA?

La importància de garantir els drets sexuals i reproductius: un repte en evolució contínua

Els drets sexuals i reproductius constitueixen una expressió fonamental dels drets humans, especialment pel que fa a l’autonomia personal i la igualtat de gènere. Aquests drets no només reconeixen la sexualitat com una part integrant de la identitat de les persones, sinó que també garanteixen l’autodeterminació reproductiva. Aquesta perspectiva implica la capacitat de decidir lliurement sobre la pròpia vida sexual i reproductiva sense discriminació, coerció ni violència, tal com va ser subratllat a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (CIPD) del Caire el 1994, on es va posar l’accent en la salut sexual i reproductiva com un dret bàsic per a la millora de la qualitat de vida global (Turner, 2001).

Drets sexuals: una dimensió clau de la identitat

La sexualitat s’ha d’entendre com un procés vital que acompanya les persones des de la infància fins a la vellesa, encara que les normes socials sovint restringeixen la seva expressió a la vida adulta. Aquesta visió restringida perpetua la invisibilització de determinats grups, com les persones amb discapacitat, infants i gent gran, que es veuen privades de l’accés a una educació sexual adequada i inclusiva. Les polítiques públiques han de trencar aquests estigmes, garantint una formació que permeti a totes les persones exercir plenament els seus drets sexuals en totes les etapes de la vida (Colen, 1995).

L’autonomia reproductiva: una qüestió de justícia social

Els drets reproductius, per altra banda, són una reivindicació essencial per assegurar l’autodeterminació de les persones a l’hora de decidir si volen tenir descendència, així com el nombre i el moment adequat. Aquesta llibertat, però, ha estat històricament condicionada per polítiques demogràfiques i interessos estatals que, sovint, han subordinat els drets individuals a objectius poblacionals. Un exemple clar són les esterilitzacions forçades en dones del sud global durant les dècades de 1960 i 1970, motivades per l’afany de controlar el creixement demogràfic, un fet àmpliament denunciat.

Estratificació en l’accés als drets

Malgrat el caràcter universal d’aquests drets, l’accés efectiu segueix sent desigual i sovint depèn de factors com el gènere, l’origen ètnic, la situació econòmica o la discapacitat. Això dóna lloc al fenomen conegut com a «reproducció estratificada», en què certs col·lectius són estimulats a reproduir-se, mentre que d’altres són desincentivats o directament impedits. Aquesta estratificació evidencia la necessitat d’enfocar les polítiques públiques des d’una òptica interseccional per garantir que tothom pugui exercir els seus drets en condicions d’igualtat i dignitat.

La violència obstètrica: una forma de violència institucional

Un aspecte especialment alarmant és la persistència de la violència obstètrica, definida com qualsevol pràctica deshumanitzadora, coercitiva o despectiva que tingui lloc durant l’atenció sanitària relacionada amb l’embaràs, el part i el postpart. Aquesta forma de violència és una expressió del patriarcat institucionalitzat i pot adoptar formes físiques i psicològiques, com la sobreintervenció mèdica o la infantilització de les pacients. La Llei 5/2008 a Catalunya ha fet un pas important en incloure la violència obstètrica com una forma específica de violència masclista, fet que posa en evidència la necessitat de prevenir, reparar i garantir la diligència deguda per part dels poders públics.

Un futur amb reptes pendents

Tot i els avenços normatius, les resistències a escala global continuen sent evidents, amb atacs creixents contra l’avortament, la identitat de gènere i l’educació sexual. La història recent demostra que la protecció d’aquests drets requereix no només lleis progressistes, sinó també un compromís ferm de les institucions i la societat civil per resistir les pressions dels grups antidrets, especialment en un context global cada cop més polaritzat.

En definitiva, la defensa i la consolidació dels drets sexuals i reproductius no és només una qüestió de justícia de gènere, sinó també de dignitat humana i de desenvolupament social.

 

Programa d’activitats febrer-juliol 2023

L’Escola d’Igualtat de Sant Andreu de la Barca ha posat en marxa una ambiciosa programació, que pretén posar l’accent en la formació per assolir la igualtat entre les persones i lluitar contra les agressions i assetjaments.

La programació arriba fins al mes de juliol i aquesta és la primera vegada que totes les activitats es fan de manera presencial, un fet que fins ara havia impedit la pandèmia.

Més informació a [email protected]  

Campanya pel bontracte a Ràdio Sant Andreu 2022

L’emissora municipal de Sant Andreu de la Barca protagonitza la Campanya pel bontracte 2022 oferint continguts contra la violència masclista. Podeu escoltar-la al 98.0 de l’fm, a www.radiosantandreu.com i a les xarxes socials o veure’n al contingut a continuació.

Charla ¿Qué es el buentrato y qué beneficios tiene?

La doctora Francisca Molero, sexóloga y responsable de la Federación Española de Sociedades de Sexología expone los motivos, beneficios y formas de promover el buentrato. Una forma de vida, de relacionarnos libres de violencias y estereotipos y sobre todo de promover la igualdad.

Presentada por Rubén Castro Torres, regidor de Políticas de Igualdad del Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Presentació de l’informe «Les dones en el mercat de treball» del Baix Llobregat

Dimecres 24 de març de 2021, presentació de l’informe «Les dones en el mercat de treball» del Baix Llobregat a càrrec de Lucia López Fernández, tècnica de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat.

https://youtu.be/CbPTTHhZl_k

En aquest acte coneixem dades actuals de la nostra comarca sobre accés al mercat de treball, formació, usos del temps i cura, entre d’altres indicadors importants.

🔴 DIRECTE: Presentació del llibre: “El sexe que volem les dones” de Carme Sánchez

Dijous 11 de març a les 18h, presentació del llibre: “El sexe que volem les dones” de Carme Sánchez.

https://youtu.be/0YLonlociV4

Carme Sánchez, llicenciada en Psicologia per la UAB i màster en Sexologia i Psicoteràpia Integradora per la Universitat
de València fa més de vint anys que atén pacients en la seva consulta. La majoria són dones amb una experiència comuna: no aconsegueixen gaudir del sexe. A El sexe que volem les dones l’autora recull casos reals i desenvolupa conceptes clau.