PERÒ, QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA?

La importància de garantir els drets sexuals i reproductius: un repte en evolució contínua

Els drets sexuals i reproductius constitueixen una expressió fonamental dels drets humans, especialment pel que fa a l’autonomia personal i la igualtat de gènere. Aquests drets no només reconeixen la sexualitat com una part integrant de la identitat de les persones, sinó que també garanteixen l’autodeterminació reproductiva. Aquesta perspectiva implica la capacitat de decidir lliurement sobre la pròpia vida sexual i reproductiva sense discriminació, coerció ni violència, tal com va ser subratllat a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (CIPD) del Caire el 1994, on es va posar l’accent en la salut sexual i reproductiva com un dret bàsic per a la millora de la qualitat de vida global (Turner, 2001).

Drets sexuals: una dimensió clau de la identitat

La sexualitat s’ha d’entendre com un procés vital que acompanya les persones des de la infància fins a la vellesa, encara que les normes socials sovint restringeixen la seva expressió a la vida adulta. Aquesta visió restringida perpetua la invisibilització de determinats grups, com les persones amb discapacitat, infants i gent gran, que es veuen privades de l’accés a una educació sexual adequada i inclusiva. Les polítiques públiques han de trencar aquests estigmes, garantint una formació que permeti a totes les persones exercir plenament els seus drets sexuals en totes les etapes de la vida (Colen, 1995).

L’autonomia reproductiva: una qüestió de justícia social

Els drets reproductius, per altra banda, són una reivindicació essencial per assegurar l’autodeterminació de les persones a l’hora de decidir si volen tenir descendència, així com el nombre i el moment adequat. Aquesta llibertat, però, ha estat històricament condicionada per polítiques demogràfiques i interessos estatals que, sovint, han subordinat els drets individuals a objectius poblacionals. Un exemple clar són les esterilitzacions forçades en dones del sud global durant les dècades de 1960 i 1970, motivades per l’afany de controlar el creixement demogràfic, un fet àmpliament denunciat.

Estratificació en l’accés als drets

Malgrat el caràcter universal d’aquests drets, l’accés efectiu segueix sent desigual i sovint depèn de factors com el gènere, l’origen ètnic, la situació econòmica o la discapacitat. Això dóna lloc al fenomen conegut com a «reproducció estratificada», en què certs col·lectius són estimulats a reproduir-se, mentre que d’altres són desincentivats o directament impedits. Aquesta estratificació evidencia la necessitat d’enfocar les polítiques públiques des d’una òptica interseccional per garantir que tothom pugui exercir els seus drets en condicions d’igualtat i dignitat.

La violència obstètrica: una forma de violència institucional

Un aspecte especialment alarmant és la persistència de la violència obstètrica, definida com qualsevol pràctica deshumanitzadora, coercitiva o despectiva que tingui lloc durant l’atenció sanitària relacionada amb l’embaràs, el part i el postpart. Aquesta forma de violència és una expressió del patriarcat institucionalitzat i pot adoptar formes físiques i psicològiques, com la sobreintervenció mèdica o la infantilització de les pacients. La Llei 5/2008 a Catalunya ha fet un pas important en incloure la violència obstètrica com una forma específica de violència masclista, fet que posa en evidència la necessitat de prevenir, reparar i garantir la diligència deguda per part dels poders públics.

Un futur amb reptes pendents

Tot i els avenços normatius, les resistències a escala global continuen sent evidents, amb atacs creixents contra l’avortament, la identitat de gènere i l’educació sexual. La història recent demostra que la protecció d’aquests drets requereix no només lleis progressistes, sinó també un compromís ferm de les institucions i la societat civil per resistir les pressions dels grups antidrets, especialment en un context global cada cop més polaritzat.

En definitiva, la defensa i la consolidació dels drets sexuals i reproductius no és només una qüestió de justícia de gènere, sinó també de dignitat humana i de desenvolupament social.